Palabra de un catalán

BON ESTAT DE SALUT

Cultura argentina

Jordi Costa / Escriptor i periodista

AVUI, pàgina 30. Dijous, 20 de setembre del 2007

Torno de Buenos Aires amb un grapat d'anècdotes que podrien servir-me per il·lustrar temes molt diversos, però una en especial destaca en el conjunt. L'escenari és una llibreria de l'avinguda Santa Fe, a pocs metres de la gran superfície cultural El Ateneo. Una dona de mitjana edat demana un llibre d'un autor de qui no vaig aconseguir retenir el nom. El dependent que l'està atenent no dubta a manifestar que ell detesta particularment aquell llibre i aquell autor, però que, si la clienta ho vol, no té inconvenient a cercar-lo. La clienta s'interessa per l'opinió del dependent i ell no triga a desenvolupar la seva afirmació: l'autor en qüestió mantenia una posició ideològica que va canviar tan bon punt li van arribar, de cop, el reconeixement públic i la bonança econòmica. "I això és el que al meu poble sempre hem considerat un traïdor", va rematar.

Em costa imaginar una escena semblant en una llibreria de Madrid o Barcelona, on un no acostuma a trobar dependents tan ben informats sobre les contradiccions ideològiques dels autors presents a les prestatgeries. Ni, tampoc, dependents capaços d'arriscar una venda per tal de deixar ben clara una opinió personal. I potser un servidor peca de sobreinterpretació, però l'anècdota argentina sembla parlar d'una cultura amb un estat de salut més ferm que la nostra, on fins i tot el més conscienciat dels dependents faria (o callaria) el que fos a fi de vendre un exemplar d'un llibre de, posem per cas, César Vidal. La conclusió que trec a la tornada és que envejo, de la manera més saludable, els ciutadans de Buenos Aires. O, almenys, la seva saníssima relació amb la cultura.

--------------

Regreso de Buenos Aires con un grapado de anécdotas que podrían servirme para ilustrar temas muy diversos, pero una en especial destaca en el conjunto. El escenario es un librería de la avenida Santa Fe, a pocos metros de la gran superficie cultural El Ateneo. Una mujer de edad media solicita un libro de un autor de quien no pude conseguir retener el nombre. El dependiente que la estaba atendiendo no duda en manifestar que él detesta particularmente aquel libro y aquel autor, pero que, si la clienta lo quiere, no tiene inconvenientes en buscarlo. La cliente se interesa por la opinión del dependiente y él no duda para desarrollar su afirmación: el autor en cuestión mantenía una posición ideológica que cambió a tal punto que, de pronto, le llegó el reconocimiento público y la bonanza económica. "Y eso es lo que en mi pueblo siempre hemos considerado un traidor".

Me cuesta imaginar una escena semejante en una librería de Madrid o Barcelona, o uno no acostumbra a encontrar dependientes tan bien informados sobre las contradicciones ideológicas de los autores presentes en los préstamos. Ni, tampoco, dependientes capaces de arriesgar una venta con tal de dejar bien clara una opinión personal. Y puede ser que un empleado peca de sobreinterpretación, pero la anécdota argentina parece hablar de una cultura con un estado de salud más firme que la nuestra o, inclusive, el más concienciado de los dependientes haría (o callaría) lo que fuere afín de vender un ejemplar o un libro de, pongamos por caso, César Vidal (N. de R.: ex actor porno y actual "superventas"). La conclusión que traigo a la vuelta es que envidio, de la manera más saludable, a los ciudadanos de Buenos Aires. O, al menos, su sanísima relación con la cultura.